Saturday, February 2, 2013

Una nova mena de pedagogia (i la portada i una mostra de “What’s up with Catalonia?”)

Publicat el  per lizcastro

What's up with Catalonia? (portada)
_______________
N’hi ha molts que estan farts de fer pedagogia. Però crec que el problema no resideix en la pedagogia en sí, sinò en el que se n’esperava treure.
La vella pedagogia tenia com a objectiu un millor enteniment entre Espanya i Catalunya. La idea era que si ens portessim bé, ens expliquessim tranquil·lament qui érem, amb bons mots i modals, doncs ens tractarien millor, i igual trobaríem aquell encaix que tants desitjaven.
Però molts s’han cansat de tants esforços poc efectius i ara sento una i altra vegada, que ja s’ha acabat la pedagogia, que no val per res.
Però trobo que encara queda una mena de pedagogia que igual sí que interessa. I la diferència rau en la intencionalitat. En lloc d’explicar coses perquè ens entenguin i perquè hi podem quedar, crec que estaria bé explicar per què marxem.
L’altre dia a Twitter, he passat una estoneta xerrant amb un noi de Madrid. La conversa havia començat malament, amb un to desagradable, però li hem demanat respecte, i s’ha capgirat la conversa, no del tot, però notablement. Escoltava. No entenia gens perquè els catalans volem el nostre propi estat però sí que hi tenia curiositat. Tenia poca informació sobre les queixes dels catalans i havia atribuït tots els problemes a polítics corruptes o ineficients. No tenia consciència de les greuges més forts que pateixen els catalans.
També avui he rebut un mail d’un periodista europeu demanant-me sobre la situació a Catalunya. (True story.) Fins i tot havia estudiat català durant una época, però amb falta de pràctica, l’havia perdut, i ara, malgrat parlar anglès, francès, castellà, i igual un parell d’idiomes més, tenia la sensació que li era tancada la informació sobre el que passa a Catalunya—perquè gairebé tot està en català. Havia llegit sobre el meu llibre imminent, “What’s up with Catalonia?” i per això s’havia posat en contacte amb mi.
I en els dos casos, he pensat que encara sí cal fer molta pedagogia. En el cas del primer, no perquè es canvïi, sinò perquè ho entengui i que sigui més fàcil ser bons veïns. I en el cas del segon, no perquè ens rescati sinò perquè ens dongui la benvinguda.
El meu esforç en aquest camp, el llibre “What’s up with Catalonia?” està a punt de sortir. Us convido a fullejar una petita mostra, que inclou la portada i contraportada, la taula de continguts, la meva nota, i l’índex (del qual estic ben orgullosa).
Per cert: el subtítol “The causes which impel them to the separation” (les causes que l’impulsen a la separació) és una cita directa de la Declaració d’Independència” d’Estats Units. Aquest document—de fet, un llistat de les greuges amb les que defendien la seva lluita els americans—també es veu a la portada.
Si us plau, compartiu aquest document amb qualsevol persona a que li pugui ser d’interès. No hem acabat fins que tothom conegui la nostra història. Amb els esdeveniments d’aquesta setmana, tenim més pressa que mai.