Friday, December 5, 2014

No és el tipus de llista, sinò el full de ruta que grinyola

Les xarxes bullen amb "llista unitària, sí" "No, llistes separades!" i francament començo a només sentir "bla bla bla". Crec que estic més convençuda pels arguments de llista unitària, sóc així de romàntica i he vist, a la premsa estrangera, l’èxit espaterrant de les manifestacions massives no partidistes i el missatge borrós de les eleccions del #25N12.

El que em preocupa molt més, però, és el full de ruta. Encara que m'agradi la idea d'anar-hi tot junts, les propostes concretes del President Mas no em convencen gaire, i potser son elles la culpa de la recepció freda per part dels altres partits independentistes.

Primer diu que no hem de confondre societat civil amb institucions públiques. Però desprès diu que la llista unitària ha d'incloure persones representatives de la societat civil, professionals i especialistes en les matèries clau per a la construcció de l'Estat a Catalunya. Quin és? Mantenim les distincions entre societat civil i política o les barregem?

Més important. El President aposta que hi hagi representació cívica al final, i diu que aquesta no s'ha de presentar dos cops (després en una entrevista va dir que estava protegint els partits) però no diu quants civils hi aniran. Estem parlant de 10%, 40% o 90%. No és el mateix. En la meva opinió, quanta més representació civil, més transversal serà.

Més important encara. No m'ha quedat gens clar quina és l'activitat d'aquest Parlament de 18 mesos. Quina ha de ser la seva funció? El President diu que:

    1. S'ha de "comunicar a l'Estat espanyol [i altres institucions mundials] la intenció de constituir un Estat a Catalunya d'acord amb el mandat a les urnes". Això és una "Declaració de Independència" en lletres minúscules? Per què no se li diu així? Quina reacció es pot esperar de l'Estat que ha impugnat fins una enquesta? Iceta té raò quan diu que no canviaria res. I llavors com quedem?
   
    Suggereixo en lloc de "comunicació", si hi ha el mandat de les urnes, es faci una Declaració de Independència amb tots els ets i uts. I que es digui abans que es farà, i així la gent sabrà per a què estan votant. Parlem clar d'una vegada.
   
    2. S'ha de "proposar l'obertura de negociacions formals … per acordar les condicions de la constitució del nou Estat". Amb tot el respecte, i en paraules del mateix President, això és 'ciència ficció'. Com pot ser part del pla?
   
    Sempre es bo parlar. Aquesta proposta no em molestaria si tingués un termini molt específic i curt, i si s'especifiquessin les conseqüències per l'Estat si fa cas omís, com tots intuïm que farà.
   
    3. S'ha de "acabar de preparar les estructures d'Estat per assegurar una transició eficaç". Sí, s'ha de fer. I el fet que no s'ha avançat gaire en la seva construcció, segons entenc, és una de les fonts de la desconfiança entre totes les parts. Tot i així, el Sr. Junqueras va reconèixer en l'entrevista del 4 de desembre amb la Mònica Terribas que no es poden construir les estructures d'Estat fins que s’actuï com un Estat, així que igual no hauria d'haver tant de desconfiança i una mica més de generositat.
   
    Jo vull un calendari i un llistat per saber quines estructures d'estat s'han de tenir abans de tallar els lligams amb l'Estat i quan estaran a punt. Decidim d'una vegada on pintar la línia entre quant es pot construir dins l'Estat i quant podem aguantar a fora sense haver-les construïdes. És a dir, si no es poden construir endins, haurem de buscar-nos la vida ràpidament una vegada hi hagi separació. No hi ha més remei. No podem insistir en tenir estructures d'estat abans de marxar i alhora reconèixer que no es poden construir estructures d'estat abans de marxar.
   
    4. [aquest és el 5é punt del President, torno al seu 4rt d'aquí un moment] S'ha d'assegurar "la majoria parlamentària del Govern per poder garantir la governació normal del país i el bon funcionament" durant els 18 mesos. Aquest és un punt gros. Que preocupa molta gent. Què passa durant aquests 18 mesos com del dia a dia? Uns em diuen que no passa res, que no hi ha molta flexibilitat pressupostària, etc etc, i els altres em diuen que aquests 18 mesos són fonamentals per posar les bases del nou estat i com serà la futura constitució. Dues visions ben diferents. Que van directament al problema de la llista unitària. Si no sabem què ha de passar durant aquests 18 mesos a nivell del dia a dia del Govern, no podem triar els governants ni podem posar-nos en una llista unitària.
   
    No crec que hi hagi massa negociació ni preparació d'estructures d'estat. No li deixem tant de temps. Si les plebiscitàries són per decidir sí o no sobre la independència, no me les barregis amb com vull que sigui l'estat després. Hi haurà temps per això. El temps d'aquest "Parlament Plebiscitari" ha de ser reduït al màxim: el suficient per preparar-se per les eleccions constituents.
           
    5. [ara punts 4 i 6 del president]. S'ha d'endegar un procés de participació de la ciutadania catalana [...] per preparar les bases d'una futura constitució catalana per ser aprovada en el mandat legislatiu següent segons el criteri que establissin els partits polítics representats aquell moment en el Parlament". I, després dels #18mesos, "el Parlament i el Govern promourien les noves eleccions catalanes, aleshores sí constituents i, coincidint amb les noves eleccions per determinar el vot a cada formació política, convocarien un referèndum a fi que les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya decidissin la proclamació definitiva del nou Estat amb ple coneixement de causa de com naixeria l’Estat català en el context europeu i mundial"
   
    No entenc res d'aquestes dues parts. Són contradictòries. Segons el President Mas, durant els 18mesos, la societat civil parla sobre com vol la Constitució. OK. Però llavors hi ha eleccions d'un Parlament Constituent que "coincideix" amb el referèndum sobre com es vol el nou estat? Aquest referèndum es basa en el que han discutit la gent? I si és així per què tenim un Parlament Constituent? Només per acceptar el resultat del referèndum? Si la societat civil ja ha fet la feina de discutir, i la gent ja ho ha ratificat "amb coneixement de causa" en referèndum, quina feina li tocarà al Parlament Constituent? Cap.
   
    Millor que les plebiscitàries se centrin en la independència. Al guanyar-la, la declarem i obrim negociacions, les que es vulguin. Al cap de cinc minuts, quan han estat rebutjades, declarem la independència.
   
    Llavors necessitem eleccions del Parlament Constituent, que puguin governar i alhora discutir la nova Constitució, això sí alhora, això sí des dels partits que representant els interessos de la seva gent. Llavors quan hem discutit i escrit la nova constitució, la ratifiquem en referèndum.
   
        M'estic intentant no fer moltes il·lusions sobre la perfecció de l'Estat català. Sé que no serà com jo vull. Ho intentaré però no crec que ho aconsegueixi. Les meves idees no són gaire majoritàries. El que sí sé és que hi ha d'haver tothom. Tothom sense excepció. D'un extrem a l'altre. La democràcia ha de ser neta, però mai no és nítida. És embolicada i llarga i lenta però al final ha de ser l'expressió de la gent. L'accepto així en la seva imperfecció.

  

En resum, més d'un 80% dels Catalans volíem referèndum net, i l'Estat Espanyol, que sap que hi pot perdre, no ho ha permès i no el permetrà mai. L'única opció és referèndum via eleccions, les anomenades "plebiscitàries". Si barregem 'tipus de govern', 'Govern', i 'procés constituent' amb aquestes plebiscitàries, no sabrem mai, ni ho sabrà el món, si hem votat a favor o en contra de la "independència" o sobre un dels altres assumptes. El que és més, si podem acceptar que hi ha diferents maneres de veure el món, que existeixen les esquerres i les dretes, no podrem suposar posar-nos d'acord mai sobre quin és millor. Això és un debat continu que no acabarem mai de contestar. Però no deixem que aquell debat ens distregui de la pregunta que ens permet TENIR el debat: sobre tenir el nostre propi estat independent.

No comments:

Post a Comment