Sunday, August 31, 2014

Algunes Som Ties

Aquest matí, he trobat aquesta foto a Facebook:


Com molts altres, m'ha saltat a la vista que només hi ha dues dones entre una multitud de tios a l'equip de El Món a RAC1. Ho trobo molt frustrant. No sé qui són tots aquests tios, però veig que tampoc no hi són els tertulians—que si se sembla a l'any passat, seran majoritàriament tios també. No crec que sigui casualitat que un equip compost de tios trïi sobre tot tertulians tios, i llavors que acabem escoltant només tios.

Però ostres, tios, estem al segle XXI, ja no cola.

Volent ser positiva i donar el benefici del dubte als mestres de RAC1 que fan un programa més que lloable, he pensat que el millor que podem fer els oients és oferir suggeriments. Jo vaig facilitar un brainstorming a Twitter el passat abril i entre tots vam crear la llista següent. Si us plau, compartiu i afegiu-ne els teus! (preferiblement amb una petita descipció). Utilitzeu els comentaris i feu servir les xarxes, amb el hashtag #AlgunesSomTies

Vinga RAC1, poseu-nos a la foto.

Alícia Casals (enginyera industrial i informàtica catalana)
Ana Pérez (metgessa CAP Collblanc)
@AnnaAroca (@HelpCatalonia)
Anna Berga (presidenta de la Comisión de Mujer y Ciencia del CIC)
Anna Cabré (geògrafa)
@annaroigilombre (cantant)
Anna Mercadé (Directora de l'Observatori de la Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barelona
Anna Veiga (biòloga)
Araceli Segarra @AraceliSegarra (alpinista)
Benedetta Tagliabue (arquitecta)
@BodelonEncar (Grup Antígona de la UAB)
@bombolleta
@carmecolomina (periodista Ara)
@CarmePorta
Carme Ruscalleda
Clara Ponsatí
Conchi Vergara (metgesses CAP Collblanc)
Cristina Sánchez (UdG)
Dolors Feliu, @DolorsFeliu
Elena Carreras (Dra), Cap de la Unitat de Cirurgia Fetal i Embarassos de Risc de l'Hospital Vall d'Hebron
@ElisabetAlmeda
Ester Vivas
Esther Giménez Salinas
Eugènia Bieto (ESADE)
EugeniaBalcells: eugeniabalcells.com
Eva Piquer
@evfabregat
Fina Birulés
Fina Miralles: http://t.co/Wl6ccOyREH
@francamasu
@Gemma_Lligadas
Gemma Nierga
Gemma Rodríguez, Vallirana. Sordmuda q imparteix a/èxit cursos de llengua signes quan tots deien q s impossible.Recomenable
@GemmaTeres (journalist & mother abroad)
Georgina Regàs (Museu de la Confitura)
@Iaia_Toneta
Imma Tubella
Isabel H Martí @IsabelHMarti
Isona Passola
Itziar González Virós (Arquitecta i exconseller Districte Vella) [suggerit per Luis Puig]
@JoanaSerrat
Joana Verdera (Suíssa)
Josefina Castellvi
Kryss Schreiber
Laia Balcells
@LauraBorras
@laurapous (journalist in London)
Lolita Bosch
M Angels Vallvé notària
Mar Aguilera, professora de Dret Constitucional a la UB
@MariaComa (songwriter)
Maria Rosa Pons, @MariaRosaPons
Mariàngela Vilallonga
Marina Llansana
Mariona Carulla
Marta Casals Istomin
Marta Espasa
Marta Rojals
Marta Roure (cantant) i la seva germana Anna
Marta Zaragoza Domin (Economista, emprenedora)
Mayte Martín
@meritxellgene
@mingot32
@MiriamSBrichs
Mireia Domenech
@monri02
Montse Ginesta
Montserrat Guibernau
Montserrat Vendrell, another great Catalan scientist.
Nani Marquina (carpet designer)
Natàlia Ferrer (Australía)
@neusballus (film director)
Noemi Morral
Núria Bosch
Paula Bonet
Pilar Conesa
@RealQueenPink
@SandraHuerto CEO @TresDosU_empren
@sarabailac (poetry&political studies, currently in Argentina)
@silviaBac
@SilviabelB
Sílvia Pérez Cruz
Teresa Colom http://ca.wikipedia.org/wiki/Teresa_Colom_i_Pich
Teresa Forcades
Violeta Denou





Wednesday, August 27, 2014

Parlem amb els turistes? Nota de premsa (Compartiu!)

Una editorial facilita el seu best-seller perquè els catalans facin pedagogia amb els turistes sobre el procés

Liz Castro, editora nord-americana de Catalonia Press i que va publicar "What's up with Catalonia?", inicia la campanya "Parlem amb els turistes?" amb dos objectius: el primer és que els catalans facin pedagogia amb els turistes sobre el procés i el segon és que els turistes que visitin la ciutat s’emportin informació sobre el procés català cap a casa seva.

La idea de Castro neix després d'observar que els turistes també poden ser un actiu pel procés malgrat els problemes de convivència que suposa la massificació turística: "Catalonia Press té com a missió explicar a l'estranger la lluita pacífica i democràtica per la independència de Catalunya. És difícil arribar als estrangers a casa seva, però si vénen aquí hi tenim accés directe".

Castro ha fet imprimir unes targetes perquè els catalans mateixos les reparteixin entre els turistes amb que es troben pel carrer. El relat internacional és un dels reptes que encara té el procés català. Si cada persona que va amb metro o passeja per Barcelona s'aturés cinc minuts i mantingués una petita conversa per donar a conèixer què volen dir les banderes penjades als balcons o què passarà l'11 de Setembre s'informaria a milers i milers de persones que avui en dia encara no saben res del procés català. “A mi, sí que m’interessa,” li va dir una holandesa a Castro el dijous al rebre una de les primeres targetes.


WhatsupCards

Les targetes inclouen un enllaç per la descàrrega gratuïta del seu llibre, "What's up with Catalonia?" una col·lecció d'assajos sobre el procés en que ha col·laborat el President Artur Mas, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, a més a més d'una trentena d'economistes, lingüistes, educadors, politòlegs i escriptors, entre ells Salvador Cardús, Núria Bosch, Elisenda Paluzie, i Matthew Tree. "I si miréssim els turistes com a distribuïdors potencials a l’estranger d’informació sobre el procés d’independència catalana?," pregunta Castro en el seu blog "Massachusetts, Catalonia".

Les dades ho demostren: Barcelona va rebre 2,2 milions de visitants estrangers durant el mes de juliol i 9,3 des de principis d'any. Entre aquests hi ha mig milió de francesos, un quart de milió d'anglesos i 180 mil holandesos. Segons la UAB, Barcelona rebrà al llarg de l'any 16,2 milions de turistes estrangers. Abans no s'acabi l'any vindran més de 7 milions de turistes a qui es podria explicar què passa amb una conversa amena i un regal a mà.

Liz Castro va editar l'any passat "What's up with Catalonia?", un veritable bestseller després de vendre més de 6.000 exemplars, tant en paper com en versió electrònica. Ha rebut crítiques molt positives. També s'han distribuït gratuïtament més de mil exemplars a centenars de biblioteques, polítics i mecenes d'arreu del món.

Les targetes per la campanya es poden adquirir a la seu de l'ANC (Carrer de la Marina, 315), directament a Catalonia Press, o es poden imprimir directament dels arxius PDF que l'editora ha fet disponible al web. També es pot compartir l’enllaç directament. Les targetes van ser dissenyades pel Jordi Calvís, de l'estudi Can Antaviana a les Borges Blanques.

Castro explicarà la nova campanya, íntegrament finançada per l'editorial mateixa,dimecres, 27 d’agost, a les 12 del migdia  davant de l'estany de la Sagrada Família. També repartirà targetes tan a turistes com a gent que vol repartir-les ells mateixos. Per més informació, envia un mail a info@cataloniapress.com 

QUÈ:  Roda de premsa de la campanya "Parlem amb els turistes?'"
QUI:    Liz Castro, responsable de Catalonia Press i editora de "What's up with Catalonia?"
QUAN: Dimecres 27 d’agost, 12 hores
ON:     Plaça de Gaudí, al costat de l'estany de la Sagrada Família 

UK Visitors to Barcelona talk about #indyref

Slovakian visitor to Barcelona

Saturday, August 23, 2014

Parlant amb turistes

Vam començar a repartir exemplars electrònics del 'What's up with Catalonia?" als estrangers davant de l’imant turístic de la Sagrada Família el dijous. És més difícil del que sona.

Primer, has de trobar la força per parlar amb desconeguts. Que de tu només han sentit que segurament els vols pispar la cartera. Vam començar amb la cua de visitants esperant per entrar-hi a l’església. "Hola, parles anglès?" vaig intentar. "Sí," va respondre una parella gran. "Vaig editar un llibre sobre la política catalana," vaig dir, mentre els ensenyava la "targeta What's up". "No ens interessa." Glups.

El segon intent tampoc va tenir èxit. "Política catalana" no era el camí.

A la tercera, vaig intentar-ho amb tres dones joves amb grenyes i anells al nas. Discernia un accent irlandès. "Hola, parleu anglès?" vaig provar. Deien que sí amb el cap. "Regalem un llibre sobre la independència de Catalunya," i li vaig donar una targeta. "Ah, vols dir com Escòcia?" I vam començar a parlar. Per aquí havia d'anar la cosa.

D'allà es va fer cada vegada més fàcil, i més divertit. Em vaig fer més valenta, i en lloc d'intentar esbrinar nacionalitats, vaig parlar amb tothom. Explicava que oferíem un exemplar gratuït del llibre, senyalava les estelades als balcons al voltant, i deia que les catalans només volen fer sentir les seves veus.

"A mi sí que m'interessa," em va dir una dona holandesa, acceptant la targeta. "Vosaltres també éreu part d'Espanya," li vaig dir. La seva amiga va riure.

Una dona danesa més gran em va avisar contra la violència. Li vaig prometre que els catalans tenen la determinació de reprendre el seu país pacíficament, votant.

Una parella em va mirar la targeta i em va explicar sense embuts, "No ens interessa."

Vaig veure una parella alemanya parlant i senyalant la targeta durant varios minuts després de que els la vaig donar.

Un home etíop em va dir que viu a Barcelona però no en sabia molt sobre el procés. "Però haurien de poder votar, no?" em va dir.

Una parella jove amb accent anglès em va dir, "vols dir com els escocesos?" i d'alguna manera feia la impressió que no els semblés bé. Els vaig preguntar d'on eren. Birmingham. "Què us sembla el referèndum escocès?" els vaig preguntar. "Poden fer el que vulguin," va contestar el jove amb cara de pocs amics. Li vaig felicitar la seva democràcia, explicant que aquí a l'estat espanyol, als catalans no els permet votar el seu propi futur.

Més tard, a casa, ja veia que la gent començava a descarregar el llibre. El primer era de Cambridge (no sé si de Massachusetts o Anglaterra), després de Sevilla, Atlanta, GA (EUA), Madrid, i Bélgica.

Demà diumenge, estaré a l'estand de l'ANC de la Sagrada Família a partir de les 11h. Si vols ajudar-me a repartir llibres, vine! El dimecres farem una presentació més complerta i oficial.

Tu també pots distribuir exemplars gratuïts del llibre "What's up with Catalonia?" Passa per l'ANC (Marina, 315) per buscar targetes, imprimeix-ne tu mateix, o comparteix l'enllaç directe. Gràcies!


_______
Com sempre, si us fa mal als ulls les meves faltes en català, i me les voleu corregir, jo vull aprendre. O sempre podeu anar a llegir la versió en anglès :)

Friday, August 22, 2014

Que els turistes s'emportin informació sobre el procés!

L’estiu a Barcelona és temporada alta de turistes. En qualsevol direcció, hi ha algú mirant un mapa, fent cua per veure un edifici de Gaudí, patint una cremada solar o comprant-se un gelat. És fàcil estar-ne tip –sobretot amb els que s’emborratxen i canten molt fort en plena nit i corren nus pels carrers–, però i si miressim els turistes com a distribuïdors potencials a l’estranger d’informació sobre el procés d’independència catalana?

Cada vegada que agafo el metro o prenc un cafè a la meva plaça i sento de reüll un altre idioma a prop meu, desitjo tenir alguna manera d’explicar-los-ho: «Escolteu, hi ha més coses passant aquí de les que veieu. Aquesta gent vol recuperar el seu país. Volen tornar a ser independents i decidir el seu propi destí. Ho volen fer pacíficament i volen votar el 9 de novembre. I un parell de milions de persones crearan una V gegant al mig de Barcelona per exigir el dret de votar, i AQUÍ PODEU SABER PER QUÈ.» Però, és clar, és difícil, i a vegades, pesat, començar converses amb gent que no coneixes.

Tanmateix, els podria donar algun exemplar del llibre que vaig editar l’any passat, What’s up with Catalonia?, que conté articles d’acadèmics, economistes, escriptors, educadors i polítics de primera fila, entre ells el president de Catalunya, Artur Mas; el d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, i la de l’ANC, Carme Forcadell, entre molts altres.

No puc repartir llibres impresos, però en aquest món de llibres electrònics, sí que puc donar e-books. I si molta gent s’anima a ajudar-me? Segur que no sóc l’única que es troba gent d’altres països CADA DIA. Imagineu-vos com seria que cada persona a Catalunya tingués un grapat de targetes a la bossa o a la butxaca que pogués repartir mentre explica com arribar a la Casa Batlló o al museu més visitat de Catalunya, el del FC Barcelona.

WhatsupCards

No seria genial que els turistes s’emportessin la història de Catalunya cap a casa seva? Tu hi pots contribuir. Vés a buscar un grapat de targetes «What’s up» (dissenyades amb afecte per Jordi Calvís) a la seu de l’ANC, al carrer Marina, 315, o posa’t en contacte amb mi directament i te’n donaré. O bé descarrega’t el PDF tu mateix i imprimeix-ne algunes (i explica-m’ho perquè ho pugui saber). I també pots compartir l'enllaç.

Com he dit moltes vegades, no esperem que la gent d’altres països ens ajudin o ens salvin, només volem que estiguin al cas de tot el procés. Quan declarem la independència, no volem que sigui una sorpresa per a ningú.

____

Com sempre, si us fa mal als ulls les meves faltes en català, i me les voleu corregir, jo vull aprendre. O sempre podeu anar a llegir la versió en anglès :)

Sunday, August 3, 2014

Jordi Pujol, Esquirol

De debò? En un país en el qual quan vas a comprar un pis, els directors del banc—a mi m'ha passat, i admeteu-ho, a vosaltres també—et demanen quina quantitat vols escripturar, ens escandalitzem perquè un tio tingui una herència en comptes bancaris estrangers sense declarar-los? Hipocresia pura.

Quina és la part que ens estranya? Tothom juga de la mateixa manera. No conec a ningú que faci les coses com cal. Ningú. Cada vegada que algú ve a arreglar alguna cosa a casa em demanen si vull una factura o si em vull estalviar l'IVA. És normal, això? Cada dia algú em fa saber que si es poden saltar les regles, se salten. I ara això és una gran sorpresa? Cada dia parleu de la "picaresca" i que tots sou pirates, i ara ens sorprèn de trobar-ne? Au, va!

A mi em preocupa força més tota la resta. El fill amb les maletes plenes de bitllets. L'ex-amant que vol explicar les històries a la dirigent política que té un fiscal proper. L'altre fill que ascendeix dins el partit gràcies al seu nom. Les llistes tancades. Ostres, les llistes tancades.

Em preocupa que el govern espanyol hagi duplicat la quantitat de peticions per esbrinar qui és qui a Twitter. Que diuen que s'ha de pagar per enllaçar articles. Que s'ha de pagar per manifestar-se. O anar a la presó directament.

Em preocupen els resguards escrits a mà a tots els constructors d'Espanya del tresorer del PP i l'absoluta impunitat amb què es belluguen els polítics en aquest país. Em preocupa que a nivell municipal, tothom sap que s'ha de pagar "un extra" per aconseguir un contracte per instal·lar els semàfors o el poliesportius.

Escandalitzar-se per Jordi Pujol i la seva herència és fer veure que et preocupa molt la teulada que sí que goteja (a bots i barrals!), però sense fixar-se en els fonaments podrits, molt podrits. Fem una casa ben feta amb lleis que ajuden a la gent a fer minvar les seves tendències criminals i poc generoses. Això requereix un sistema judicial just i ràpid, un sistema policial just i intel·ligent, i una democràcia en què facilitem el coneixement a tothom, i amb la qual permetem que es discuteixi tot i que tothom es manifesti contra o a favor del que sigui. Això és demanar massa? Ho demano jo. És possible a l'estat espanyol? Crec que no.

Fem que sigui fàcil pagar els impostos, d'una vegada. Que mira que ho he intentat, i m'he perdut múltiples vegades en el bosc de papers de la "Hacienda" d'aquest estat que desprès em vol repartir els meus impostos entre funcionaris llunyans, trens buits d'alta velocitat, ministres que volen que els meus fills només aprenguin un idioma, i d'altres que volen controlar el meu cos, la meva religió, el meu pensament. Fem que sigui fàcil muntar una empresa, treballar d’autònoma, ser innovadora, crear coses.

I Jordi Pujol? Alguna pietat pels seus crims? Cap ni una. I per la seva hipocresia, encara menys. Però és un esquirol. No dels que trenquen les vagues. Sinó d'aquells que et desvien l'atenció. Bárcenas? Cospedal? Matas? Camps? Llei Wert? Llei d'avortament? Recentralització extrema? No us fixeu amb aquests. Mireu, mireu, cap allà al fons: és Jordi Pujol!!

Fem el possible per sentir-nos orgullosos del nostre país i que sigui una vergonya esquivar els impostos, i que els nostres diners siguin ben segurs aquí, a casa nostra. Que cap director de banc s'atreveixi a demanar si volem robar res al nostre estat. No és impossible, si no és que ens quedem dins l'estat espanyol.


________

Aquest article estava ple de faltes ortogràfiques i un lector m'ha fet el favor de corregir-les, i per tant, ara està molt millor. Si encara n'hi ha, és culpa meva! Moltes gràcies, benefactor meu anònim!

[La nota anterior: Jo sé que aquest article té faltes ortogràfiques. Un dia puliré el meu català. Segurament després de que aconseguim la independència, que no es pot fer tot alhora i ha d'haver-hi prioritats, sí senyor. Si algú vol fer un intercanvi de correccions o senzillament vol corregir-m'ho, que m'escrigui. Si no s'entén, fes-me preguntes. Aniré millorant. Crec que és millor escriure així que no escriure, o escriure segons què en anglès (que sí que faig sense faltes!).]