Monday, November 30, 2015

La independència de l'ANC

Diumenge un altre periodista, amic, va posar en dubte la independència de l'ANC, sense més. Ni acusacions específiques ni evidències. Senzillament com si fos un fet que tothom sap. Aquesta tendència la trobo frustrant i potser interessada. Per mi, la força de l'ANC és justament que no som polítics; som gent de 'base' que en veure que els polítics no feien cas a les inquietuds de la gent, sobre l'Estatut, sobre les iniciatives populars, sobre les consultes, sobre la independència, vam posar mans a la feina per tirar-ho endavant. És per nosaltres i per tots els activistes no-polítics que som on som. Per evitar la influència dels polítics, a la nostra declaració fundacional insistim que l'Assemblea no pot presentar candidatura, ni donar suport a cap candidatura en concret. El nostre únic objectiu és l'assoliment d'una República catalana i necessàriament independent.

Però ara que som més de 80.000 socis (40.000 dels quals són de ple dret, pagant quotes cada mes), amb una força de mobilització sense igual, tothom se'n vol apropiar. Els uns diuen que som dels altres per poder menysprear la nostra força. Els altres volen abraçar-nos com a propis per aprofitar-se'n de la nostra força, i també de la nostra feina. S'equivoquen tots de ple.

La gran majoria de socis de l'ANC són gent que mantenim l'objectiu singular de la independència, amb una maxivarietat sobre com podrà ser una vegada l'assolim. Som de tots els partits i de tots els gustos. S'ha evidenciat clarament en cada manifestació que hem fet, des de l'11 de setembre del 2012 en que es va demanar ser el proper estat d'Europa, fins el que vam fer l'altre dia davant el Parlament en que exigíem acord per portar-lo a terme. No hi ha hagut cap pancarta de l'ANC a favor d'un partit o un polític individual. I no n'hi haurà. Més important encara: no hi haurà mai cap manifestació a favor d'un partit o d'un polític individual.

Que n'hi hagi dins l'ANC que volen veure el Mas president? I tant. I d'altres que volen que la CUP garanteixi el full de ruta? També. Que n'hi ha que pensen que Mas es posa a si mateix davant de tothom o que la CUP dóna preferència al seu programa polític?, també i també. N'hi ha d'altres que estan farts de tots plegats? Bastants. Però la pregunta més important és si n'hi ha que ens controli per regalar la nostra veu cap a una força o una altra, per subjugar la nostra voluntat cap a la independència darrera un partit o un altre. I aquí, amb perdó a tots els que busqueu marro, no dic que no ho intentin, però com la CUP, som assemblearis, i per bé o malament, som força difícils de controlar. Ho decidim tot entre tots. Som lents a vegades perquè fem l'esforç d'escoltar-nos a tots. I el resultat és que el que surt reflecteix tota l'Assemblea. I l'Assemblea el que vol és la independència.

Mireu el que hem fet des de que jo he estat al Secretariat: la cerca d'una candidatura de la màxima transversalitat, una manifestació d'un milió i mig de persones just abans de les eleccions que no ha mencionat ni afavorit cap partit sinó la independència mateixa, dues setmanes de campanya electoral en que ens hem mantingut completament als marges, lluny dels partits, i la insistència des de llavors de que arribin a un acord els 72 diputats independentistes que ara són al Parlament de Catalunya.

Ara em direu que la declaració d'aquest individu, o la compareixença d'aquell ha estat esbiaixat cap a un sabor polític. Doncs, mira, potser sí. Les persones no som neutrals. Us diré un secret: tenim opinions. Cadascú de nosaltres vivim en aquest mateix món i tenim les nostres preferències polítiques. Clar que sí. Intentem no parlar gaire en públic de les nostres opinions personals sobre la millor configuració per arribar a la independència però no és que no en tinguem. Seria absurd. I francament és fantàstic que tinguem opinions, i opinions diverses. La força d'aquest procés és justament que NO som tots del mateix partit. Venim del nord i del sud. Per mi un dels resultats pitjors d’unes hipotètiques noves eleccions seria que per definició voldria dir que ens hem encongit. No l’hauríem de permetre.

Però el que vol l'Assemblea com a grup, i el que sempre hem dit, i com sempre hem actuat, és la independència de Catalunya, independentment de cap partit. Cap. Els que intentin posar-nos al servei d'aquests o aquells—des de fora o des de dins—i els que diuen que això és possible, ens menyspreen com a organització, com a activistes i com a persones. Però no ens controlen pas. L'Assemblea es manté independent i ens mantenim ferms a favor de la independència. I no pararem fins que l'aconseguim.


No comments:

Post a Comment